Aiguamarina és una poesia que transmet una vitalitat extraordinària, condensada un un text tan breu que fa que sigui difícil de superar la capacitat d’expressió de sentiments que demostra Sagarra en aquest poema.
Breu i sentit, es tracta d’una peça amb tanta càrrega emocional que, per vegades que el llegeixi, senti o reciti, sempre em commou.
Aquí escolteu:
i aquí llegiu:
AIGUAMARINA
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.