Qui no ha mirat mai a través un finestró?  No res, només badar, contemplar el paisatge, sentir les remors de l’ambient i veure la vida com s’esllavissa, … la gent que ve i que va, intuir-ne les converses i imaginar les dèries d’aquest d’aquí o d’aquella d’allà.

Els humans som així, curiosos, xafarders, inquiets i badocs. Ens agrada mirar, escoltar i, sobretot, imaginar. De fet, la imaginació és, possiblement, una de les capacitats que ens fa més humans.

La imaginació ens fa volar i ens duu a llocs meravellosos, impossibles d’abastar per altres vies, llocs com, per exemple, el nostre propi passat o el dels nostres ancestres.

La Història clàssica ens parla sempre de grans gestes i la Història social moderna, mira d’entendre les causes i els efectes dels moviments humans sobre la natura i les societats. Però per norma general els fets concrets, les vides úniques i simples de les persones senzilles, no són més que una xifra estadística o un nom en un document.

Qui no ha pensat alguna vegada en aquell avi o aquella rebesàvia que… no sé què!

Totes aquells avis i àvies antics nostres….Com serien? Com s’ho feien? Com eren? Com estimaven…i a qui?  Amb qui o contra qui se les havien ? …i per què?   Quines angúnies? Quines alegries?  i…fins i tot…quins rostres?

Van viure abans que nosaltres i per ells tenim l’oportunitat de viure i malgrat el nostre deute amb ells, inevitablement i de mica en mica els anem oblidant, fins que s’esvaeixen del tot. Exactament igual com ens esvairem nosaltres, no ja dels ulls físics o l’enyorament dels que ens hauran estimat o simplement conegut, sinó de la memòria col·lectiva dels que vindran generacions rere nostre.

Però tenim els finestrons! Els finestrons i el do de la imaginació que els bada de bat a bat per deixar-nos llucar la vida que era.

La genealogia és això! Veure porcions de vida passada a través dels finestrons de la recerca. Mirar a través d’ells ens permet una idea limitada, però certa, d’una part petita d’una realitat concreta.

Si tens només un finestró, veuràs poca cosa, però de vegades, més sovint del què sembla, trobes una estança plena de finestrons, finestres i, fins i tot finestrals, que et permeten una visió més àmplia i més clara. D’altres tens la sort de contemplar un mateix espai i temps des de finestrons ubicats en llocs distints, que et permeten una millor composició i apropament a la sempre diversa i variant realitat.

I els trobes! De mica en mica els vas trobant, i a cada troballa fas una festa perquè has recuperat ni que sigui només un nom. Un nom que és un tresor perquè és una part de tu mateix. I quan tens un nom, busques més finestrons propers amb l’intent de saber quelcom més d’aquell nom i a mesura que vas lligant caps, comences a convertir aquell nom en una persona i la imaginació vola que volaràs… i la festa es fa gran per la celebració del retrobament.

I vas entenent…,  a poc a poquet vas entenent de què va la vida i et vas apropant a tu mateix en l’indefugible i etern neguit de la comprensió de l’essència humana i de la pròpia naturalesa individual com a ésser viu.