Aquesta és una aproximació a les genealogies de les diferents branques de la família SUNYOL, que arrenquen a Badalona a principis del S. XVI i es reparteixen per les poblacions  de Badalona, Tiana i Montgat. Una petita finestra al temps que només ens insinua una mínima part de les nostres arrels. Unes famílies humils, molt lligades a la terra en aquest petit trosset de món, entremig de mar i muntanya, a redós de la Serra de Marina. Es tracta, sense cap dubte, d’una de les famílies més antigues de Badalona i contrada.

Es de destacar com aquesta nissaga manté uns vincles molt permanents entre les poblacions de Badalona, Tiana i Montgat. Tenim molta informació al llarg de fins a vint generacions seguides, en les quals els Sunyol s’estableixen en una o altra població però no van gaire més enllà d’això. Llevat d’alguns pocs que el trobem a Barcelona fent alguns oficis menestrals, gairebé tots resten en aquest petit territori a redós de la serralada de Marina.

Cal tenir en compte que, en molts casos, es fa molt difícil escatir si són de Tiana o de Montgat, atès que fins al 1867 la parròquia única era la de Sant Cebrià de Tiana. L’església de Sant Joan de Montgat, que es va començar a construir el 1816 i no es va consagrar fins al 1855, va ser sufragània de Sant Cebrià fins aquella data. Encara més, la segregació municipal dels dos pobles no es faria efectiva fins al 1933. En aquestes condicions, en els registres i dates consultats, no es fa distincions entre els habitants dels dos nuclis de, el fins aleshores, mateix poble. Per tant, només he identificat com a naturals de Montgat, aquells dels quals no en tinc cap dubte. La resta consten com a naturals de Tiana, sense que això exclogui la possibilitat que habitessin a Montgat.

NOTA: Per a la transcripció del cognom, he optat per la forma normalitzada SUNYOL, en detriment de la castellanització SUÑOL que s’esdevé de forma generalitzada a partir de la meitat del S. XIX. A la majoria dels actuals membres de totes les branques, ja els ha arribat aquesta darrera forma que substitueix la grafia NY catalana per la Ñ castellana. Tanmateix, m’ha semblat més oportú mantenir per a tots els membres d’aquest estudi la forma original i genuïna del cognom atès que aquest canvi no forma part de cap procés natural d’evolució fonètica o gràfica de la llengua, sinó que respon a motius polítics d’imposició del castellà que es consolidà en l’època que he assenyalat.

En el botó de sota, hi trobareu l’enllaç a l’estudi complet en format PDF. Els arbres genealògics que s’hi corresponen estan a l’entrada “Arbre dels Sunyol de Badalona, Montgat i Tiana” dins l’apartat “El meu bosc” d’aquest espai web.

Consulteu PDF