Etimologia del cognom.

 

El cognom Estruch el trobem transcrit, segons les èpoques, de diferents formes que ens indiquen, però, una mateixa pronúncia. Així són diferents formes del mateix cognom els ASTRUC, ASTRUCH, STRUCH, ESTRUCH, ESTRUC, les formes feminitzades STRUGA, ASTRUGA i ESTRUGA i els diminutius STRUGÓ i ASTRUGÓ.

L’origen d’aquest vocable té la rel llatina en el mot ASTRUCUS, que significa sortós, afortunat.

Antigament i fins al segle XIII, ASTRUC era utilitzat com a nom propi i era molt corrent entre la comunitat jueva tan a Occitània, on era molt nombrós i on va generar diversos topònims que encara perduren (Hi ha diverses poblacions anomenades Montastruc i altres referències de muntanyes i masos), com a Catalunya. Així com a Occitània es va mantenir la grafia primària ASTRUC, on encara s’hi conserva i no és un cognom infreqüent, a Catalunya ha derivat, en la seva forma més comú, en ESTRUCH (normativament ESTRUC) i al País Valencià s’hi compaginen les formes ESTRUCH i STRUCH.

Orígens del cognom.

Ja hem avançat que aquest cognom té un originari ús com a nom de fonts i que era força comú en les comunitats jueves, però no pas exclusiu d’aquestes. No obstant, el fet d’aquest ús freqüent entre els jueus, suposo que ha originat la creença tan estesa entre diferents famílies i branques dels ESTRUCH en el sentit de que tenim un origen ancestral jueu. De fet, és segur i comprovat que hi ha branques ESTRUCH i ASTRUC que deriven d’avantpassats jueus i també ho és que actualment encara trobem famílies jueves que s’hi cognominen. Tant és així que aquests cognom consten com a jueus a la Jewish Enciclopedia i a diverses webs de genealogia internacionals.

Però l’origen, o orígens, dels ESTRUCH no és solament jueu, sinó que hi va haver també d’altres famílies, no jueves, que van prendre aquest patronímic com a cognom dels seus llinatges.

D’entre els jueus catalans de l’edat mitjana que portessin el patronímic ASTRUC destaquen ASTRUC-HA-LEVI, ASTRUC RAVAIA, que fou comissionat del Rei Pere el Gran i , sobretot, el famós rabí de Girona MOSHE-BEN-NAHMAN, conegut com a BONASTRUC DE PORTA. A internet s’hi poden trobar infinitat d’entrades amb el registre ASTRUC nom que fan referència a prohoms de la societat catalano-jueva de l’edat mitjana.

No obstant això i la creença tan estesa entre les diferents branques ESTRUCH sobre el seu suposat origen jueu, l’estudi genètic realitzat per l’Institut de Genealogia Evolutiva en el qual hi vam participar, demostra diferents orígens corresponents a diferents llinatges d’ESTRUCH, no relacionats entre si, tal com veurem seguidament, i aporta la prova empírica dels nostres orígens més remots i el llarg viatge del nostre llinatge, que arrenca a l’orient mitjà fa uns 32.000 anys i arriba a les terres que posteriorment serien l’actual Catalunya, durant l’edat del bronze. Pel què fa als suposats orígens jueus del nostre llinatge, hem de concloure que el nostre vincle amb ells no és de descendència sinó que, en tot cas, es deuria a un origen comú molt remot en el temps.

 

TRANSCRIPCIÓ LITERAL DE L’ESTUDI GENÈTIC DELS ESTRUCH.

Copyright © 2012 Institut de Biologia Evolutiva.

Tots els drets reservats.

 

Cognom moderadament freqüent, especialment a les comarques valencianes de la Safor i la Ribera, i al Bages, l’Anoia i la Segarra. D’astruc (feliç, afortunat); era un nom freqüent entre els jueus medievals.

A continuació, trobaran el codi de cada voluntari, el seu primer cognom, la comarca d’origen de l’avantpassat patern més antic que cada voluntari ens ha indicat, el llinatge (els voluntaris del mateix llinatge vénen d’un avantpassat comú recent, fins al punt de poder-se considerar pràcticament parents), l’haplogrup (o tipus de cromosoma Y, que es pot fer servir per esbrinar l’origen remot dels avantpassats per línia masculina de cada voluntari), i finalment, una tirallonga de 17 nombres (haplotip de microsatèl·lits) que representen les variants que presenta cada voluntari en 17 llocs del cromosoma Y i que es poden fer servir per a establir els llinatges (vegeu-ne una explicació més detallada a l’apartat “Preguntes més freqüents”).

Per exemple, el voluntari EST208, que ens va indicar que l’avantpassat més antic que coneix va néixer a la Safor, a València, pertany al llinatge 3, com gairebé tots els voluntaris valencians (podem veure-ho fàcilment si ordenem els resultats per llinatge tot clicant sobre l’encapçalament de la columna “llinatge”) i a l’haplogrup J2a-M92, cosa que ens indica que els seus avantpassat per línia paterna podrien haver vingut amb els romans (ho sabem clicant sobre el link del propi haplogrup J2a-M92, que ens porta a un text explicatiu).

Hem pogut obtenir resultats de 41 dels 43 voluntaris d’aquest cognom, que pertanyen a 9 llinatges diferents (llinatge en el sentit de grup homes descendents d’un avantpassat comú). Destaquen el llinatge 2, que agrupa Estruchs del Bages i el Solsonès, el llinatge 3, present en gairebé tots els Estruch valencians, i el 4, propi de l’Anoia, el Baix Llobregat i el Penedès. Aquests tres llinatges, que engloben la major part dels Estruch, pertanyen respectivament  als haplogrups J2a-M410*, J2a-M92 i J2b-M12, que són relativament poc freqüents aquí (un 7% en conjunt), però que ho són molt més a Itàlia, Grècia i els Balcans. També són més freqüents en els jueus (un 19%), per la qual cosa no es pot descartar que alguns Estruch actuals siguin descendents de jueus.

L’Haplogrup J

Els haplogrups són el resultat de la combinació de diferents variants genètiques en el cromosoma Y. Es tracta de mutacions que han anat apareixent en la història de la humanitat, i que s’han anat difonent. Donat que ha sorgit sobre la genealogia existent dels humans, presenten una estructura jeràrquica en forma d’arbre, en què hi ha haplogrups, subhaplogrups, sub-subhaplogrups, i així successivament.

HapJ

Aquest és l’arbre global dels haplogrups, a partir de les variants genètiques que hem analitzat. Hi hem encerclat l’haplogrup J, l’arbre del qual ampliem a continuació:

2
A partir de la seva distribució i de la variació que acumula en els polimorfimes d’evolució ràpida, es calcula que l’haplogrup J va aparèixer fa 32.000 anys; aquesta estimació, com totes les altres que presentem en aquest text, té un marge d’error d’alguns milers d’anys. Des de l’Orient Mitjà, algunes branques de l’haplogrup J es van expandir cap a Europa mitjançant diferents processos migratoris.
La principal divisió dintre de J és entre J1-M267 i J2-M172.
3
L’haplogrup J1-M267 és molt freqüent en l’Orient Mitjà, el Caucas i la Península Aràbiga, així com entre diferents poblacions jueves. La seva edat s’estima en 24.000 anys. És poc freqüent a Europa: a la Península Ibèrica, la seva freqüència mitjana és del 2,1%. És possible que els voluntaris que presentin aquest haplogrup tinguin avantpassat remots jueus o àrabs, o que arribessin amb el Neolític; cal fer notar, però, que la majoria dels conqueridors musulmans de la Península provenien del Nord d’Àfrica, on J1-M267 és poc freqüent. La majoria dels portadors àrabs (però del Caucas) de J1-M267 en porten el subgrup J1b2-P58, que és força rar enlloc més.
4
L’altra branca de J, J2-M172, presenta una distribució més extensa, amb màxims en algunes poblacions del Caucas però ben representada també a Grècia, els Balcans i Itàlia. A la Península Ibèrica té una freqüència mitjana del 5.8%. Al seu torn, J2 se subdivideix en J2a-M410 i J2