Jo sóc  català, …i de Badalona, que no és poc!

M’agrada definir-me així, amb poca cosa i que quedi clara. No em calen embuts ni matisos perquè vaig ser concebut amb les primeres sangs de primavera i em van coure al foc de l’estiu. Vaig triar per néixer la setmana dels barbuts d’un any dels més freds que hom recorda i un temporal de mar va ser la meva primera cançó de bressol.

Sóc home de pocs matisos.  Ric sempre que puc i ploro quan s’ha de plorar. M’emprenyo amb la mateixa facilitat que oblido la raó de l’emprenyada. Persistent i de profundes conviccions, la paciència i la tolerància no em són virtuds pròpies.

Sempre he procurat ser coherent amb allò que predico i, sovint, l’excés d’orgull m’ha passat factures massa cares.

Jo, en Miquel Estruch Traité

Per a mi, la tribu és el nucli, i el meu hàbitat és a ran de mar, ajaçat a redós de la serralada de Marina. Platges de sauló daurat que besa un blau bellugadís sota d’un altre blau immens, intens, definitiu. I aquella olor que és barreja de peix i corda molla, de resina i romaní…, i un puntet d’anís i de fumera. Un trosset de món fet a la meva justa mida, per que hi pugui viure just el temps que em toqui de vida.

En aquest modest espai virtual hi pretenc anar recollint, poc a poquet, els meus estudis i treballs sobre genealogia, una de les meves passions, que m’agradarà compartir amb totes aquelles persones que hi tinguin interès.

També hi trobareu, si us ve de gust visitar-lo, un raconet per a la poesia. No res, uns quants textos i alguna paraula que, tal vegada, us aportin una mica de bàlsam a l’esperit.

I el meu bloc…, per si us pica la tafaneria de saber-me les dèries.

En tot cas, moltes gràcies per la vostra visita.