Saurina Tió de Premià i el seu marit, Jaume Riquer, àlies Tió, em són avis divuitens per una línia directa, però em són encara avis sis vegades més per diferents branques dels seus descendernts, que es van entrellaçant al llarg de vint generacions. Veureu els Tió a la meva entrada [...]
El llinatge dels Tió de Premià és, sens dubte, un dels més antics de la vila. De fet, les seves referències van més enllà de tots els registres consultats i ha perdurat fins als nostres dies. Hi ha altres llinatges amb el mateix cognom a la zona del Maresme, concretament [...]
Mon avi Estruch va marxar de casa seva de ben jovenet a causa de la misèria en que vivien. Vuitè fill d'una família de pagesos parcers de Sant Esteve Sesrovires a qui la fil·loxera havia deixat els camps arruïnats quan els seus pares ja eren grans, i sense recursos per mantenir tot els fills, [...]
Poques poesies de caire èpic i patriòtic tenen la força d'aquesta peça de Sagarra. L'hem sentit recitar moltes vegades i, sovint, per persones amb molt talent. Amb tan de precedent, espero que aquesta versió meva no us decebi. En tot cas, estic segur que el text no que no falla. [...]
Aiguamarina és una poesia que transmet una vitalitat extraordinària, condensada un un text tan breu que fa que sigui difícil de superar la capacitat d'expressió de sentiments que demostra Sagarra en aquest poema. Breu i sentit, es tracta d'una peça amb tanta càrrega emocional que, per vegades que el llegeixi, senti o reciti, sempre em commou. [...]
El Patí de Vela és una embarcació genuïna de Badalona on hi és considerada patrimoni local des de l'any 2010. Navegar en patí suposa, al meu entendre, l'experiència més essencial, més primària i potser més autèntica en l'art de la navegació a vela. La comunió entre el patró i l'embarcació és plena, sense matisos, [...]
Aquesta és una poesia d'aquelles que feien de Sagarra un poeta d'una extrema proximitat. El seu retrat personal d'un pescador amic seu de Port de la Selva és tan exquisit i expressa d'una forma tan intensa aquest sentiment, a mig camí de l'enyorança i del record amable que hom sent per l'absència d'algú estimat, [...]
Aquesta poesia la vaig llegir per primer cop en públic en ocasió del funeral del meu pare, l'any 1999. Feia temps que l'havia escrit i em va semblar que hi esqueia bé, per la gran amor que el pare ens va transmetre per la nostra ciutat (el meu poble, com ell l'anomenava) i les [...]
Etimologia del cognom. El cognom Estruch el trobem transcrit, segons les èpoques, de diferents formes que ens indiquen, però, una mateixa pronúncia. Així són diferents formes del mateix cognom els ASTRUC, ASTRUCH, STRUCH, ESTRUCH, ESTRUC, les formes feminitzades STRUGA, ASTRUGA i ESTRUGA i els diminutius STRUGÓ i ASTRUGÓ. L’origen d’aquest vocable té la rel [...]
