Façana actual del mas Boscà de Badalona
Aquesta és una aproximació a la genealogia i a la història dels hereus del mas BOSCÀ de Badalona. Una història sobre el progrés d’un grup familiar que arrenca amb una activitat agrícola lligada a l’explotació agrària del mas Boscà (segle XV), abans Montcerdà, i que acaba amb una escalada social a partir de finals del segle XVIII que els duu a deslligar-se de l’explotació directa del mas per passar a formar part de la burgesia benestant de la Barcelona del segle XIX.
Catalunya és una terra de masos. O, si més no, ho havia estat. Qualsevol que s’endinsi una mica en la recerca genealògica podrà constatar, més tard o més d’hora, que, seguint corrent amunt per qualsevol de les múltiples branques que vulgui estudiar, sempre s’arriba a un mas. Aquí o allà, més amunt o més avall, sempre hi ha un mas i una família pagesa que hi va viure i d’on en va sortir algun dels nostres ancestres.
Molts d’aquests masos, d’on tots nosaltres procedim d’alguna manera o altra, s’han perdut per abandó, per ruïna, per destrucció o per molts altres factors. D’altres s’han transformat tant al llarg dels temps i han sofert tants canvis de propietat o variacions en l’ús que, més que masos, han acabat esdevenint tota una altra cosa.
Però n’hi ha d’altres que encara romanen en mans de les famílies originals. Algunes d’aquestes famílies encara conserven el cognom del mas, d’altres en canvi, tot i ser-ne els descendents per línia directa, ja no el duen per haver rebut la transmissió per la via materna, ja en temps moderns. Nogensmenys, alguns d’aquests masos que encara són propietat de les famílies originals encara mantenen la seva activitat agrícola mentre que d’altres s’han convertit en establiments de restauració, en cases de turisme rural o de colònies o han esdevingut segones o terceres residències de la família propietària. Encara n’hi ha un altre grup que han estat declarats patrimoni local o comarcal, han estat adquirits per diferents estaments de l’Administració i han passat a formar part el patrimoni col·lectiu.
Aquest estudi es centra en un d’aquests masos que, tot i que encara roman en la propietat de la família originària, ja no té un ús estrictament agrari, sinó més aviat com a element patrimonial. Un element patrimonial que, des de fa unes quantes generacions, ha combinat l’explotació agrària mitjançant contractes de masoveria, amb l’ús dels propietaris com a casa familiar de segona residència o de nucli familiar, de mas pairal.
El cas és que, en algun moment de la seva història, la família propietària va deixar d’explotar directament l’activitat agrària del mas i, fins i tot, de tenir-hi fixada la seva residència habitual per traslladar-se a viure a Barcelona. L’objectiu, doncs, mitjançant un repàs de la història d’aquesta família, serà intentar esbrinar quines foren les causes que els van portar a abandonar l’explotació agrària directa de les seves propietats i abandonar la residència al mas pairal, per establir-se a Barcelona i dedicar-se als negocis o a oficis relacionats amb el món financer. En definitiva, mirarem de determinar quins foren els processos i els factors condicionants mitjançant els quals una família de pagesos esdevé, amb el temps, una família de burgesos.
Sala principal, a la planta noble del mas Boscà de Badalona
