Deu fer cosa d’un parell d’anys que vaig enllestir aquest llibre que ara us ofereixo com un modest present, a tot els que vulgueu tenir l’amabilitat i la paciència de llegir-me.
Sense pretensions de cap mena, només intento reflectir les meves sensacions i alguns dels sentiments nascuts de les vivències que m’ha proporcionat l’aprenentatge, sempre inacabable, de la navegació en patí de vela.
Ho faig en forma de relat basat en el meu propi anecdotari i no pretenc asseverar ni argumentar, ni discutir i molt menys rebatre, ni tant sols justificar res de res. És un relat totalment subjectiu que no cerca demostrar cap veritat ni destapar cap mentida. Només sóc jo, en l’intent sempre maldestre, d’explicar com he vist, sota el meu prisma, els bocins de realitat que m’han tocat de viure.
A canvi de gairebé res, us ofereixo el tremolor vacil·lant del meu escriure. Tal vegada només a canvi d’un somriure melangiós que us torci una mica el llavi, o la benvolença de pensar que heu compartit amb mi ni que sigui un polsim d’amistat. Amb això ja n’hi haurà prou i bona paga.
Navegar en patí és una de les millors sensacions que m’ha ofert el privilegi de viure. El vincle que es forma entre el patró aquesta senzilla embarcació és quelcom molt difícil de trobar en altres activitats i aporta una sensació d’autenticitat extrema. No debades, els patinaires som els centaures de la vela.
